DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA DEPRESSIÓ

13/01/2024

Prevalença

El març del 2023, l'Organització Mundial de la Salut (OMS)  anunciava que el 3,8% de la població experimenta depressió, en la problació adulta, el percentatge augmenta al 5%. Així mateix, s'estima que la depressió afecta 280 milions de persones al món.

De la mateixa manera, es creu que la depressió és un 50% més freqüent en dones que amb homes.

Pel que fa a Espanya, el Ministeri de Sanitat informava al 2020 que el nombre de persones que patien un trastorn depressiu era el 4,1% de la població espanyola, un 5,9% en dones i un 2,3% en homes. També es va veure que el nombre de persones que la patien augmentava de forma progressiva a mesura que augmentava l'edat.

Finalment, el recent estudi “La salut mental de la població adolescent de Menorca. Impacte de la postpandèmia per Covid-19”, promogut per l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), amb la col·laboració de l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), posa de relleu que l'11,2% dels joves estudiants de Menorca (d'entre 12 i 18 anys), pateix un trastorn depressiu, sense diferències significatives entre sexes. A això cal sumar que el suïcidi és la primera causa de mort no natural en joves i adolescents entre els 12 i 29 anys.

Descripció de la simptomatologia

Els símptomes de la depressió poden variar molt d’una persona a l’altra. No tots els pacients tenen els mateixos símptomes ni aquests es manifesten amb la mateixa intensitat:

• Reducció de l’autoestima o de l’autovaloració personal.
• Incapacitat per a gaudir dels interessos habituals.
• Sensació d’insatisfacció, desànim, desemparament i abatiment.
• Reducció de motivacions amb tendència a la reducció d’activitats.
• Reducció en la capacitat de concentració.
• Pensaments pessimistes com el d’incurabilitat i desesperança.
• Pensaments relacionats amb la mort.
• Pensaments repetitius.
• Augment de la irritabilitat.
• Canvis bruscos d’humor o tendència al plor fàcil.
• Canvis en la gana i el pes. És freqüent perdre la gana tot i que de vegades succeeix el contrari, augment de la gana o ingesta compulsiva com a forma de reduir l’ansietat.
• Insomni.
• Símptomes físics: mal de cap, molèsties digestives, etc.
• Ansietat: inquietud, temor, etc.

A conseqüència d’aquest conjunt de símptomes, la persona amb depressió tendeix a l’apatia, a la reducció de l’activitat social i a l’evitació o ajornament de la presa de decisions.

Causes

La depressió és el resultat d’interaccions entre diferents factors, que poden ser socials, psicològics i biològics. També, hi ha algunes persones que han passat per circumstàncies difícils (per exemple, atur, dol, esdeveniments traumàtics, entre altres) i aquestes tenen més probabilitats de patir depressió. En general, és difícil determinar un sol factor que causi la depressió i generalment solen ser una conjunció de variables. El que és ben cert, és que la depressió pot tenir un gran impacte a la vida de la persona i que pot causar d’altres problemes de salut.

Intervenció

Actualment, hi ha diferents intervencions per a la depressió i les que solen donar més resultats són les intervencions farmacològiques (mitjançant antidepressius) i les psicològiques (psicoteràpia). En molts casos, pot ser necessari realitzar un tractament que combini les dues alternatives mencionades. El més important és que quan una persona comença a sentir-se malament, demani ajuda i com més aviat millor.

Què puc fer si sóc un familiar o amic d’una persona que pateix depressió?

A vegades, ajudar a una persona amb depressió pot ser difícil. Aprofitem per descriure algunes pautes que poden ser d'ajuda:

• Cal reconèixer que la persona pateix un problema de salut mental. Ningú escull tenir una depressió, és important validar que la persona se senti així i mostrar-se disposat a escoltar.
• Animar a la persona a demanar ajuda professional.
• Donar suport a totes les iniciatives cap a la millora i reforçar els petits avenços aconseguits. Per una persona sense depressió poden semblar poc significatius, però és tot un repte per les persones que no se senten prou bé.
• Mostrar-se obert i disponible per escoltar i ajudar quan ho necessiti. No s'espera que vostè solucioni els problemes del seu familiar, la simple comprensió pot ser molt terapèutica.

Suïcidi

L’Organització Mundial de la Salut estima que en el món, una persona intenta morir cada 3 segons, i cada 40 segons es consuma un suïcidi. Actualment,  el suïcidi és la primera causa de mort violenta, per davant dels homicidis i els conflictes de guerra junts.

En el 90% dels casos s’estima que la persona  presentava algun trastorn mental. Concretament, les persones afectades d’una depressió major presenten una probabilitat de risc suïcida 20 vegades superior davant la població general.

Segons l’Observatori del Suïcidi a Espanya,  durant el 2022 es van produir 4097 suïcidis, 3 de cada 4 eren homes (74%) i 1 de cada 3 eren dones (26%), el que suposa una mitjana d'11, 6 suïcidis al dia.

• Mites sobre el suïcidi

• “Qui se suïcida vol morir”. No és veritat: ningú vol morir, i llevar-se  sa vida molt menys, el que vol és deixar de patir.  No és que no vulgui viure, és que no pot viure així. Ningú que és feliç se suïcida. S'ha de pal·liar aquest patiment i ajudar-lo a recuperar el desig de viure.
• “Parlar del suïcidi, incita a fer-ho”. Fals. Abordat de manera adequada, es pot facilitar la superació d’idees suïcides. Parlar és prevenir.
• “Qui ho fa no ho diu i qui ho diu no ho acaba fent”: No. Molts suïcidis es cometen després de senyals d’alerta, que mai s’han de subestimar. Cap intent ha de valorar-se com una cridada d’atenció sinó com una petició d’ajuda.

• 5 estratègies contra el suïcidi

• El suïcidi es pot prevenir, com els accidents de trànsit i homicidis. Només fan falta polítiques i programes de prevenció específics i sobretot mitjans per posar-los a terme
• incidir en la població major i adolescents.
• S’ha de proporcionar pautes pràctiques d’actuació a educadors, familiar, cuidadors i professionals sanitaris.
• Són necessaris més recursos d’atenció per a persones en risc i els seus familiars.
• Hem de poder difondre informació verídica, científica, disminuint l’aspecte obscur i estigma associat històricament al suïcidi. Parlar adequadament sobre el suïcidi com a problema de salut pública en els mitjans de comunicació ajuda a prevenir-lo.

• Si tens pensaments suïcides, tingues en compte aquesta informació:

• No estàs sol, cerca un amic, familiar o qualsevol professional de referència i trasllada les teves inquietuds. No mantinguis en secret els teus pensaments sobre el suïcidi.
• Cerca la companyia d'algú que t'apreciï i amb el que et sentis a gust.
• Normalment, els pensaments de suïcidi estan relacionats amb problemes que es poden resoldre. Que ara mateix no se t'ocorri cap solució, no significa que no n'hi hagi, sinó que ara mateix no ets capaç de veure-les.
• Demana ajuda professional, els tractaments psicoterapèutics estan específicament dissenyats per ajudar-te a gestionar aquestes emocions i pensaments i valorar opcions adequades per a millorar la teva situació.
• Recorda que no és bo actuar de forma impulsiva, encara que el problema que veus ara sigui molt greu, amb l'ajuda adequada, pot canviar la teva perspectiva.
• Pensa en les coses que t'han sostingut en els moments difícils, la teva família, els teus amics, les teves aficions, les teves mascotes, els teus projectes de futur, etc.
• Recorda totes les vegades que has aconseguit sortir d'altres problemes. Si ho has superat altres vegades, per què no podries aconseguir-ho aquesta?
• Si necessites ajuda urgentment, és molt important que truquis a alguns dels següents telèfons o emprenguis alguna de les següents accions:
  • Trucar al 024, telèfon per a l'atenció de la conducta suïcida.
  • Telèfon de l'esperança 902 500 002 / 717 003 717.
  • Trucar al 112
  • Anar al servei d'urgències del centre de salut o hospital més proper. Allà podràs trobar persones que t'ajudaran a afrontar aquesta situació.

• Què puc fer si ve un familiar i amic i m’explica que vol suïcidar-se?

De vegades, les persones que pateixen depressió veuen tan difícil poder superar els seus problemes que pensen a posar fi a la seva vida. Encara que cada cas és un món, hi ha una sèrie de pautes que poden fer servir per tractar d'ajudar a una persona que té pensaments o plans per posar fi a la seva vida.

• Quan una persona ens comunica que ha pensat a suïcidar-se:

• Demanar i parlar obertament del suïcidi (s’ha comprovat que parlar-ho redueix la probabilitat de suïcidar-se).
• Escoltar, comprendre les raons que té per voler morir.
• Fer entendre a la persona que entenem el que sent i tot el que està sofrint, encara que  no estiguem d’acord amb el fet que es vulgui suïcidar. 
• Intentar centrar-nos en el sofriment que pateix i comprendre el perquè dels pensaments suïcides (“entenc que amb tot aquest sofriment, pensis amb el suïcidi”).
• Acompanyar durant tot el procés i mostrar-se sempre obert a parlar del tema.